martes, 30 de noviembre de 2010

Natalia.Robert Capa

Robert Capa (Budapest, Hungría, 22 de octubre de 1913 -Thai Binh Vietnam, 25 de mayo de 1954) fue el seudónimo de Ernö Andrei Friedmann Posiblemente, el más famoso corresponsal gráfico de guerra del siglo XX.
Robert Capa (Ernö Friedmann), nació en la ciudad de Budapest, en el seno de una familia judía con buen pasar económico. Su madre una diseñadora de modas y su padre un pensador intelectual con influencias aristocráticas. En Hungría, en esos tiempos, era costumbre pertenecer a un círculo, ya fuera artístico o político, y Endré, que no fue una excepción, entró a dichos círculos, donde era tradición poner sobrenombres. Así fue como recibió el apodo de Bandi.<a href="http://tinypic.com/?ref=ng3qy9" target="_blank"><img src="http://i54.tinypic.com/ng3qy9.jpg" border="0" alt="Image and video hosting by TinyPic"></a>
Image and video hosting by TinyPic

Robin: Steve Mccurri

Steve McCurry (24 de febrero de 1950) es un periodista estadounidense, mundialmente conocido por ser el autor de la fotografía La niña afgana, aparecida en la revista National Geographic.

Image and video hosting by TinyPic

Mohamed.e Robert Cappa

 Biografía

Robert Capa (Ernö Friedmann), nació en la ciudad de Budapest, en el seno de una familia judía con buen pasar económico. Su madre una diseñadora de modas y su padre un pensador intelectual con influencias aristocráticas. En Hungría, en esos tiempos, era costumbre pertenecer a un círculo, ya fuera artístico o político, y Endré, que no fue una excepción, entró a dichos círculos, donde era tradición poner sobrenombres. Así fue como recibió el apodo de Bandi.

Image and video hosting by TinyPic
Image and video hosting by TinyPic

Beatriz.Gerda Taro

Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle(Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937) va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil Espanyola, fins a morir en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.

Image and video hosting by TinyPic

Kevin.steve maccurry

Desde ese momento, la imagen de esta niña fotografiada en un campo de refugidos afganos en Pakistan se convirtió en una de esas imagenes que llegan al alma, no solo en el mundo de la fotografía sino de la sociedad en general. La expresión de sus ojos, su profundidad, su mirada, inquieta e inquietante, hipnotizó al mundo. Pero, ¿quién era esta niña?, nadie lo sabía. En National Geographic fue bautizada “la niña afgana“, y durante 17 años nadie supo su nombre.

Image and video hosting by TinyPic

David.B.Robert Cappa

Robert Capa (de nom real Ernest Andrei Friedmann) natural de Budapest, Hongria, formava part d’una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel•lectual.
Aproximadament l’any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix a la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional.
L’any 1947 va fundar, amb l’ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver y David Seymour, la prestigiosa agencia fotogràfica Magnum Photos, que s’ha mantes fins l’actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d’escenaris de guerra sinó també en el camp artístic.Image and video hosting by TinyPic

Jennifer.Gerda taro


Gerda Taro se llamaba en realidad Gerta Pohorylle, y era hija de judíos polacos. A pesar de sus orígenes burgueses, desde muy joven entró a formar parte de movimientos socialista y obreros. Por eso con la llegada de los nazis al poder, y tras haber sufrido una detención, decidió huir con una amiga a París.
En París conoció por casualidad a Andre Friedman, un judío húngaro que intentaba ganarse la vida como fotógrafo. Gerda y Andre se hicieron novios, y Andre le enseñó a Gerda sus conocimientos de fotografía.
Image and video hosting by TinyPic

claudia.Gerda taro

Gerda Taro se llamaba en realidad Gerta Pohorylle, y era hija de judíos polacos. A pesar de sus orígenes burgueses, desde muy joven entró a formar parte de movimientos socialistas y obreros. Por eso con la llegada de los nazis al poder, y tras haber sufrido una detención, decidió huir con una amiga a parís.

En París conoció por casualidad a Andre Friedman, un judío húngaro que intentaba ganarse la vida como fotógrafo. Gerda y Andre se hicieron novios, y Andre le enseñó a Gerda sus conocimientos de fotografía.

Image and video hosting by TinyPic

raul .gerda taro

Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle, (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937) va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil Espanyola, fins a morir en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla dGerta Pohorylle era filla de jueus polonesos originaris de la regió de la Galítsia. A pesar dels seus orígens burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això, amb l'arribada dels nazis al poder, i després d'haver sofert una detenció, va decidir fugir amb una amiga a París. Allí va conèixer per casualitat André Friedman, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf. Gerda i André es van fer nuvis, i André li va ensenyar a Gerda els seus coneixements de fotografia.e Brunete.

Image and video hosting by TinyPic

bhupinder gerda taro

Guerra Civil Española                                                       
En 1936 da comienzo la Guerra Civil Española, que marcaría decisivamente a ambos. Se trasladan a España para cubrir el conflicto. Fueron testigos de diferentes episodios de la guerra, y realizaban reportajes que luego eran publicados en revistas como "Regards" o "Vu".
Al principio la marca "Capa" era utilizada indistintamente por ambos. Luego se produjo cierto distanciamiento entre ellos y Andre Friedman se quedó con el nombre de "Robert Capa".

Image and video hosting by TinyPic

Moha.A Jonh Vink

Like several photoreporters who started working in the 1970s and came to maturity in the 1980s, John Vink became impatient with the apocalyptic stories published in magazines about the Third World.
Instead of thinking of history in such black-and-white terms, Vink's tactic since the 1980s has been, on the contrary, to show the viewer how other places and cultures are already familiar to us because they are part of the total fabric of the world, and to define the photographer as just another participant in the daily round whose role is to make introductions.
Born in 1948, Vink studied photography at La Cambre University in Brussels and started work as an independent photographer in 1971. Since the mid-1980s he has dedicated his time to long-term projects, the first of which was on Italy (1984-88).
Vink came to public attention in 1986 when he was awarded the prestigious W. Eugene Smith Award in Humanistic Photography for Waters in Sahel, a two-year documentary project on water management in rural and urban areas, involving migrant and sedentary populations of the Niger, Mali, Burkina-Faso and Senegal.
Vink came to public attention in 1986 when he was awarded the prestigious W. Eugene Smith Award in Humanistic Photography for Water in Sahel, a two-year documentary project on water management in rural and urban areas, involving migrant and sedentary populations of the Niger, Mali, Burkina-Faso and Senegal.
In 1986 Vink joined Vu agency in Paris, then from 1987 to 1993 worked on Refugees in the World, an extensive statement about life in refugee camps in India, Mexico, Thailand, Pakistan, Hungary, Iraq, Malawi, Bangladesh, Turkey, Sudan, Croatia, Honduras and Angola. The series was then published in book (Photonotes collection) and CD-ROM form and became the subject of an exhibit at Paris's Centre National de la Photographie.
In 1993 Vink became a nominee at Magnum Photos, and a full member in 1997.
Other recent projects by Vink include Peuples d'En Haut, a series of chronicles that he started in 1993 on communities living in mountainous areas such as Guatemala, Laos, Georgia: he stresses how this natural defense, because of the difficult living conditions, has built strong people aware of their cultural identity. A book with this work was published in September 2004 by Editions Autrement.
Wishing to concentrate on one country instead of continuously travelling, he is based in Cambodia since 2000, a country he visits since 1989. He currently mainly documents land issues all over Cambodia but also covers other social issues as well as the Khmer Rouge trial. Other recent books are Avoir Vingt Ans a Phnom Penh, published by Editions Alternatives and Poids Mouche, self published.Image and video hosting by TinyPic

Tarek.Gerda Taro

Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle, (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937) va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil Espanyola, fins a morir en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.

Sokayna.Steve Maccurry


Image and video hosting by TinyPic

Faysal.Robert cappa

1944
El 6 de juny de 1944 Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les Forces Armades dels EUA a la platja d'Omaha. Això li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de Normandia. Curiosament, la gran majoria de les fotografies[5] sortiren mogudes quan Life les publicà. Segons la revista la intensa emoció de Capa portà al fotògraf a moure la màquina. La realitat fou que un treballador ansiós de l'oficina londinenca Time Inc va arruïnar tota la feina feta a l'augmentar la temperatura del gabinet d'assecat.[3]

Image and video hosting by TinyPic

Ainhoa.Gerda Taro

Gerta Pohorylle era filla de jueus polonesos originaris de la regió de la Galítsia. A pesar dels seus orígens burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això, amb l'arribada dels nazis al poder, i després d'haver sofert una detenció, va decidir fugir amb una amiga a París. Allí va conèixer per casualitat André Friedman, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf.<a href="http://es.tinypic.com/?ref=16jketx" target="_blank"><img src="http://i53.tinypic.com/16jketx.jpg" border="0" alt="Image and video hosting by TinyPic"></a>.Image and video hosting by TinyPic

martes, 19 de octubre de 2010

fotografia Alba Molina Cantos Steve McCurry

Image and video hosting by TinyPic

fotografia marina steve mccurry

Image and video hosting by TinyPic

fotografia sergio steve mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Sandra Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Janett Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

fgotografia Sergio Torralba FRile

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia David Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

fotografia Belen Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

fotografia Andre Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Aaron Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Nicole Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

fotografia Mateus Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Sonia Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Fotografia Fernando Steve Mccurry

Image and video hosting by TinyPic

Sergio.Henri Cartier-Bresson

Henri Cartier-Bresson (22 de agosto de 1908 - 3 de agosto de 2004) fue un célebre fotógrafo francés considerado por muchos el padre del fotorreportaje. Predicó siempre con la idea de atrapar el instante decisivo, versión traducida de sus "images à la sauvette", que vienen a significar con más precisión "imágenes a hurtadillas". Se trataba, pues, de poner la cabeza, el ojo y el corazón en el mismo momento en el que se desarrolla el clímax de una acción.
A lo largo de su carrera, tuvo la oportunidad de retratar a personajes de la talla de Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Édith Piaf, Fidel Castro y Ernesto Guevara. También cubrió importantes eventos, como la muerte de Gandhi, la Guerra Civil Española, donde filmó el documental sobre el bando republicano "Victorie de la vie", la SGM, en la que estuvo en la Unidad de Cine y Fotografía del ejército galo o la entrada triunfal de Mao Zedong a Pekín. Cartier-Bresson fue el primer periodista occidental que pudo visitar la Unión Soviética tras la muerte de Iósif Stalin.
Su obra fue expuesta, en el museo del Louvre, en París, en 1955.
Fue cofundador de la agencia Magnum.

Image and video hosting by TinyPic

martes, 5 de octubre de 2010

Belen Henri Cartier - Bresson

Henri Cartier-Bresson (Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, 22 d'agost de 1908 - Montjustin, Alps de l'Alta Provença, 2 d'agost de 2004) va ser un cèl·lebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu, versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.


Image and video hosting by TinyPic

Andre. Henri Cartier-bresson

Va néixer a Chanteloup-les-vignes, als afores de París, el 22 d'agost de 1908. Als 22 anys va decidir provar sort a Costa d'Ivori on va realitzar les seves primeres fotografies. Un altre cop a França, va adquirir una càmera Leica que quedaria associada a ell. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l'agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger.
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar la URSS després de la mort de Stalin.
El 2003, Heinz Bütler va dirigir el llargmetratge Henri Cartier-Bresson - Biographie eines Blicks, documental biogràfic interpretat pel propi Cartier-Bresson a més d'Isabelle Huppert, entre d'altres.
Amb la seva esposa, Martine Frank, com ell, fotògrafa, va crear l'any 2000 una fundació encarregada de reunir les seves millors obres. Va morir el 2 d'agost de 2004 a Cereste, França.

Image and video hosting by TinyPic

Carlos.Henri Cartier-Bresson

Henri Cartier-Bresson (Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, 22 d'agost de 1908 - Montjustin, Alps de l'Alta Provença, 2 d'agost de 2004) va ser un cèl·lebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu, versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.


Image and video hosting by TinyPic

Janett Uriol Mendoza.Henri Cartier-Bresson

Henri Cartier-Bresson (Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, 22 d'agost de 1908 - Montjustin, Alps de l'Alta Provença, 2 d'agost de 2004) va ser un cèl·lebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu, versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.Image and video hosting by TinyPic

Sonia. Robert Cappa

Ernö o Ernest Andrei Friedman més conegut com Robert Capa nascut a Budapest (Hongria), el 22 d'octubre de 1913 i mort a Thai Binh (Vietnam) el 25 de maig de 1954, és un dels corresponsals gràfics de guerra més famosos del segle XX.Image and video hosting by TinyPic